Puerto Natales, 24 de gener 2005 (3.800km)
Si
el paradís existís de ben segur que seria molt semblant al parc de
Torres del Paine. Condors, guanacos i ñandus ens donen la benvinguda a
part del vigilant del parc per demanar-nos el peatge corresponent per
accedir a aquest lloc ple de meravelles naturals. Finalment fem el que
teniem previst des de bon principi, el treking de la W, perquè la volta
sencera al parc "el Circuito" ens demana el doble de dies i el doble de
sort amb el temps. Boscos, cascades, llacs ens surten al pas, un
paisatge on no es veu la ma de l'home per enlloc, però el que realment
ens deixa bocabadats són les immenses moles de granit, esveltes agulles i
cims ferestecs colgats de glaceres, essent les Torres del Paine i els
Cuernos les joies de la corona.
Els dies són eterns, sempre anem amb la constant sensació de no haver
dormit prou, surt el sol a les 5 del matí i marxa a les 10 de la nit.
Els dos primers dies pensavem que lo del mal temps patagònic era una
mica exagerat, al tercer dia va començar a canviar la nostra opinió i al
quart n'estaven completament convençuts, vam patir vents canviants,
pluges i fins i tot nevades alternant amb estones de sol en les que et
mories de calor. Aquí el barometre és un accesori decoratiu!!!
L'espectacle de la sortida de sol a les tres Torres del Paine, així com
remuntar la vall del francés sota els imponents Cuernos o la visió del
gel continental són la millor recompensa a les hores de caminata amb la
motxil·la a l'esquena. Estanys, llacs, pampes, glaceres i una natura
canviant conformen un paisatge vibrant de colors que et sorpren a cada
jornada. Per cert, hi ha el circuit de la W convencional i el nostre, el
convencional acaba sortint força car. Nosaltres hem fet totes les
pirules possibles perquè surti millor de preu: allargar jornades de
marxa per arribar a zones d'acampada lliures,fer-nos okupes en un
càmping i tancar el circuit amb 18km de propina per estalviar-nos el
catamarà. 
Aquests 5 dies de caminata ens han anat molt bé per tornar a posar-nos
en marxa i recuperar el to físic, així com per desestresar-nos de tants
preparatius. Ara sense perdre temps anem al Chalten (Argentina) via
Calafate. Això sí, abans volem comprovar si la fama del marisc a Puerto
Natales és merescuda, ja n'hem tingut prou de sopa de sobre!!!