No es este el relato de hazañas impresionantes, es un trozo de dos vidas tomadas en un momento en que cursaron juntas un determinado trecho, con identidad de aspiraciones y conjunción de ensueños.

Veíamos el futuro con impaciente alegría. Parecía que respirábamos más libremente un aire más liviano que venía de allá, de la aventura.

El personaje que escribió estas notas murió al pisar de nuevo tierra Argentina, el que las ordena y pule, “yo”, no soy yo; por lo menos no soy el mismo yo interior. Ese vagar sin rumbo por nuestra “Mayúscula América” me ha cambiado más de lo que creí.


Fragments de Diarios de Motocicleta escrit per Ernesto “Che” Guevara durant el seu viatge iniciàtic per sud-amèrica en 1.952.

Cajon del Maipo, parets i glaceres


Santiago de Xile, 11 d’abril del 2005   (12.280 km)
Passem tota la setmana donant-li voltes a les diferents opcions per la propera sortida i al final ens decantem per la proposta que ens fa en Pato un jove escalador de Santiago que vam conèixer fa uns dies. L’objectiu és temptador, escalar sencera la glacera penjada del Colgante del Morado .




Aquest cap de setmana anem en estil lleuger ja que l’aproximació és llarga i volem estalviar pes, la nostra sorpresa és gran quan a l’arribar a la base de la glacera trobem prop de mig metre de neu acabada de caure. La nit és divertida, quinze graus sota zero i nosaltres sense tenda, per sort a les cinc del matí ja estem en moviment i alleugerim el fred. En aquesta escalada és important matinar perquè a primera hora ja li dóna el sol a la via i s’ha d’aprofitar al màxim el fred per trobar les millors condicions de gel. A les set del matí en Josep ja està negociant el primer llarg i poc a poc progressem cap a dalt superant trams verticals, esquerdes, torres de gel, cercant sempre el camí més lògic en aquesta caòtica glacera. Anem bé de temps, a les onze del matí ja hem deixat enrera el tram més conflictiu i perdedor i som al peu de les darreres dificultats. Malauradament el dia és esplèndid, el sol fa pujar la temperatura de valent i això ens dóna mala espina. Efectivament no ens equivoquem, quan en Pato és a punt d’iniciar un llarg escoltem un soroll que va pujant d’intensitat. No li prestem atenció ja que regularment cauen allaus pels costats de la glacera, però aquest cop és diferent, de sobte veiem uns blocs dirigint-se cap a nosaltres i tots tres sortim corrents en direccions oposades com si d’una pel·lícula còmica es tractés. 



Afortunadament la majoria dels blocs queden aturats a la terrassa superior, frenats per l’abundant neu caiguda els darrers dies. Un cop passat l’ensurt discutim que fer, la decisió és unànime, baixar !!!. Molt a pesar nostre comencem a rapelar la via. Per en Pato és el seu cinquè intent, però està feliç, és el cop que més amunt ha arribat, nosaltres també ho estem, l’escalada ha estat fantàsticai amb un gran company. No cal dir que un cop tots tres a baix no va tornar a caure res més, però hi ha situacions en que la prudència mana. Abans de marxar donem una darrera ullada a l’objectiu de la propera setmana, una llarga via de gel, neu i roca en òptimes condicions.


En aquesta ocasió la sort no ens acompanya i en el darrer moment ens falla el company, en Pablo, un metge xilè. Això comporta que també estem sense tot terreny, imprescindible per poder escalar en tan sols dos dies la via que havíem vist la setmana anterior degut a la llarga aproximació que té. Per tant ens veiem obligats a canviar de plans i aquesta vegada ens decantem per la roca, La Plaza Roja, una estètica torre de granit vermell. Anem en transport públic i això fa que els horaris s’allarguin més del previst, fins passat el migdia que no podem començar a enfilar-nos. Escalem per l’aresta a tota velocitat, la via és llarga i més complexa del que suposàvem, però l’escalada vertical i franca ens fa gaudir d’allò més. Tan punt acabem el darrer rapel cau la nit i no és fins arribar al refugi que podem relaxar-nos i assaborir la jornada. L’endemà limitats per l’inflexibilitat dels horaris del transport públic optem per fer una tranquil·la caminada per la vall del San Francisco dominada en tot moment per l’espectacular cara sud del Morado coneguda aquí com“l’Eiger xilè”.





traductor castellano traducteur francaise translator english