Santiago de Xile, 9 de febrer del 2005 (9820 km)
No fa ni tres dies que vam abandonar la Patagònia i ja la trobem a faltar, a pesar de la seva duresa es fa estimar. De nou una bona quilometrada, ara ja definitivament rumb al nord. Bariloche és la nostra primera parada, una ciutat turística en un indret privilegiat. Aquí és coneguda com la Suïssa d’Argentina, en part per les seves construccions, en part per la nombrosa colònia centro-europea que hi habita. Malgrat tot nosaltres l’hem rebatejat com “l’Andorra d’Argentina” pels seus opulents comerços i la gentada que trobes al llarg d’un sol carrer.
No fa ni tres dies que vam abandonar la Patagònia i ja la trobem a faltar, a pesar de la seva duresa es fa estimar. De nou una bona quilometrada, ara ja definitivament rumb al nord. Bariloche és la nostra primera parada, una ciutat turística en un indret privilegiat. Aquí és coneguda com la Suïssa d’Argentina, en part per les seves construccions, en part per la nombrosa colònia centro-europea que hi habita. Malgrat tot nosaltres l’hem rebatejat com “l’Andorra d’Argentina” pels seus opulents comerços i la gentada que trobes al llarg d’un sol carrer.
Amb
dos dies de relax als peus del llac Nahuel Huapi ja en tenim més que
suficient i tornem a ingresar a Xile direcció Valdivia. Considerada com
una de les ciutats més interessants d’aquest país, no pas sense raó, és
una ciutat carregada d’història i un colorista moll fluvial amb lleons
marins inclosos que li donen la nota de tipisme. Vuit-cents quilòmetres
més al nord Santiago de Xile ens sorpren, la primera impressió és que no
està al continent adequat. No sembla pas una gran urb sudamericana, és
endreçada, neta, moderna i cara, molt cara.
