Caracas (Veneçuela), 26 de juliol del 2005 (19.960 km)
D’aquí poques hores surt el nostre vol, ja emprenem el retorn a casa. Aquests tres darrers dies han estat el contrapunt d’aquest llarg viatge, sol, platja i palmeres en un poblet perdut del Carib veneçolà.
Enrera deixem set mesos de vivències plenes, intenses i enriquidores, amics a diferents països i paisatges irrepetibles. El nostre periple hauria d’haver acabat a Veneçuela després d’haver estat escalant a Equador i Colòmbia, però els plans ideats des de la comoditat de casa a la pràctica pateixen mil i una modificacions, a nosaltres se’ns va fer curt el temps i vam acabar agafant un vol Lima-Caracas, ciutat des d’on teníem el vol de tornada.
Andinísticament parlant, marxem contents, hem assolit bona part dels cims que dúiem en ment, n’hem intentat d’altres i hem improvisat fent camí, però sempre aprenent de cada jornada viscuda.
Ha estat un viatge llargament somiat i que no ens ha decebut en absolut, hem retrobat el plaer de viatjar constantment i sense preses, d’esperar cada dia quelcom nou i gaudir descobrint l’inesperat. Ara lluny queden els entrebancs, els malentesos i embolics, que de tot hi ha!!! Ara bé, anar superant les dificultats que van sorgint li dóna un caire nou a l’aventura i acaba essent un al·licient més.
Tornem canviats, amb una percepció nova, sobretot per les petites coses a les que gairebé mai els hi prestem atenció. Ara és el moment de fer balanç a tot els darrers mesos i treure’n la il·lusió necessària pels futurs reptes que ens esperen.
