Huaraz (Perú), 7 de juliol del 2005 (19.040 km)
A
poques hores al sud de Huaraz es troba la petita serralada del
Huayhuash, plena de cims feréstecs d’esmolades arestes i verticals
parets glaçades, als seus peus llacunes turqueses donen el contrapunt a
tanta fredor. Hi ha qui ha definit la volta a aquest massís com un dels
trekkings més espectaculars del món i raó no li falta, però gaudir de
tanta bellesa té un preu.
Recórrer els gairebé 150km del trek, la major part dels quals discorren per sobre els 4.000m d’alçada, requereix una bona forma física i més si es vol completar el circuit en menys dels deu dies habituals com és en el nostre cas.
Comencem a anar justos de dies i ens marquem l’objectiu de fer-lo tan sols en vuit dies. Cada final de jornada ens deixa a paratges inoblidables, d’una bellesa i sobrietat colpidores i les dues nits que passem a pobles no deixen de tenir el seu encant.
La
segona nit ens enduem una desagradable sorpresa, el fogó es nega a
funcionar, ja ens veiem menjant galetes la resta del trekking, per sort
al dia següent se’ns fa la llum i aconseguim reparar-lo. Quin ensurt que
ens ha donat una minúscula boleta mal col·locada.
Aquest
trekking no és gaire freqüentat, en part perquè els darrers anys era
força insegur, però aquesta temporada han adoptat mesures per garantir
la seguretat i algunes nits ens hem trobat que els campaments són
custodiats per homes armats. Ufff, ara sí que dormim tranquils!!!.
Cada
dia que passa l’entorn no deixa de meravellar-nos, altius còndors,
glaceres suspeses sobre les valls, cels infinits i cims mítics que
surten al nostre encontre com el famós Siula, l’immens Yerupaja,
l’impossible Jirishanca i d’altres menys coneguts, però igual de
desafiants.
Han
estat uns dies molt especials, l’esforç ha estat compensat per la màgia
d’aquests paisatges perduts al cor d’una serralada de llegenda. Les
nostres ànsies de muntanya no han fet més que créixer davant aquest
espectacle i ja tornem a tenir les eines a punt!!!.
