No es este el relato de hazañas impresionantes, es un trozo de dos vidas tomadas en un momento en que cursaron juntas un determinado trecho, con identidad de aspiraciones y conjunción de ensueños.

Veíamos el futuro con impaciente alegría. Parecía que respirábamos más libremente un aire más liviano que venía de allá, de la aventura.

El personaje que escribió estas notas murió al pisar de nuevo tierra Argentina, el que las ordena y pule, “yo”, no soy yo; por lo menos no soy el mismo yo interior. Ese vagar sin rumbo por nuestra “Mayúscula América” me ha cambiado más de lo que creí.


Fragments de Diarios de Motocicleta escrit per Ernesto “Che” Guevara durant el seu viatge iniciàtic per sud-amèrica en 1.952.

Buenos Aires, la porta del somni


Buenos Aires 16 de gener 2005   (km 0)
Avui és el dia, avui comença realment aquesta travessa, en tots aquests dies no hem estat res més que uns turistes en la gran ciutat a la recerca d'ombra, aqui fa una calor que es massa, 35 graus a l ombra i amb una humitat molt elevada, vaja com els nostres millors estius!! Baires com l'anomenen els locals, esta sobredimensionada pels ulls d'un europeu amb els seus edificis, carrers i monuments, però amb poques sorpreses a l'hora de trobar llocs genuïns o carregats d'història. Això si ens ha sobtat la gran moguda cultural que es respira arreu, immenses i variades llibreries, teatres, brocanters....


Ahir per variar vam estar al cine, vam veure Diarios de Motocicleta, un film que narra la travessa que va fer el Che amb un company des d'aquesta ciutat fins a Caracas als anys 50. Ens va sorprendre i copsar ja que és una ruta gairebé idèntica a la que seguirem nosaltres, va ser un bon preambul del que ens espera. La ciutat val la pena per ser pbassejada, com diuen ells, l'important no són els edificis, sinó la gent que et pregunta, et mareja i la fa viva.


Tot i que hem de reconèixer que els nostres trekkings preferits no són aquests urbans i sobre asfalt. Això sí, com a entrenament ja ha anat bé. Ahir vam poder patir en propia pell la mala fama dels que governen o els toquen poder aqui, 4 hores de burocracia i mes plata que vam tenir que deixar anar per recuperar els petates. D'aquí unes hores agafarem el "colectivo" rumb al sud, la Patagonia, allà on sudamèrica està a tocar del pol sud. Potser ens fan més por les 40 hores de bus que tenim per davant fins a la ciutat xilena de Puerto Natales, que afrontar una muntanya amb 2.000m de desnivell!

traductor castellano traducteur francaise translator english